Les malalties d'origen nutricional no sempre es detecten inicialment i, de fet, els desequilibris nutricionals que ha sofert un animal amb freqüència no es diagnostiquen fins que es realitza un examen post mortem. Els animals en captivitat poden adaptar-se a dietes subòptimes durant períodes prolongats de temps mentre no apareguin factors estressants addicionals (com per exemple canvis ambientals, malalties o reproducció). Els animals mantinguts amb aquestes dietes inclús poden arribar a reproduir-se, de manera que aquestes són incorporades com estàndards. Una bona nutrició està directament relacionada amb la longevitat, la prevenció de malalties, el creixement i la reproducció. La nutrició és un dels components interrelacionats que determinen el benestar d'un animal. Si qualsevol d'aquests falla, la salut de l'animal pot veure's compromesa i amb ella la nostra missió de conservar espècies en perill d'extinció. Així doncs, una dieta equilibrada aporta beneficis, tant per l'animal com per la institució, ja que:
		Radiografia que mostra lesions de malaltia òssia nutricional en un caputxí

Millora el benestar dels animales en captivitat i, d'aquesta manera, contribueix en l'educació, recerca i conservació.

		! Minimitza la incidència de trastorns de salut per falta o excés de determinats nutrients (per exemple malaltia òssia nutricional, hemosiderosi, perosi, obesitat, infertilitat). ! Potencia els comportaments naturals de recerca d'aliment, per evitar l'aparició de trastorns en les estructures adaptades a aquesta recerca (com el sobrecreixement del bec, urpes o dents, o infeccions orals). ! Disminueix o erradica conductes anòmales que podrien tenir una base nutricional directa o indirecta (com estereotípies, regurgitació, coprofàgia, canibalisme, auto-mutilació).
	Mono esquirol amb pododermatitis amb resposta a la suplementació amb zinc

! Disminueix tensions i estrés produïts dins d'un grup i augmenta l'activitat del grup o individu. ! Ajuda en la recuperació d'animals amb problemes de salut no relacionats amb l'alimentació. ! Millora la salut i la qualitat de les cobertes de la pell (com la brillantor i els colors del pèl, plomes i escames). ! Potencia la reproducció.

Redueix la despesa veterinària ja que preveu l'aparició de trastorns relacionats amb una alimentació incorrecta. A més a més, els animals amb una dieta equilibrada són menys susceptibles de contraure altres malalties.

Els problemes de plomatge poden ser deguts a deficiències nutricionals (per exemple, aminoàcids -com arginina-, algunes vitamines del grup B -com B12- i/o alguns minerals -com zinc o iode entre d'altres).

Llúdrigues asiàtiques, predisposades a urolitiasi per oxalat de calci aparentment d'origen nutricional.