La dieta de qualsevol animal, a part de cobrir els requeriments nutritius de l'espècie i l'animal en qüestió, ha de cobrir una sèrie de necessitats no directament relacionades amb els nutrients, però si amb l'alimentació. Són els anomenats requerimentos no nutritius. Les propietats físiques de l'aliment (textura, consistència, forma, propietats organolèptiques -olor, gust i color), i les conductes que realitza l'animal per a procurar-se l'aliment (per exemple conductes brostejadores o de caça), tenen una funció important per l'animal. Les primeres sovint condicionen la selecció de la dieta en captivitat, i poden inclús estar relacionades directament amb la salut de certes estructures de l'animal. Per exemple el tamany de partícula condiciona la selecció en moltes aus, o el gust dolç és molt palatable pels primats. Els carnívors alimentats amb una dieta tova (sense os) desenvolupen, a la llarga, infeccions orals. El comportament alimentari és un aspecte al que no es presta l'atenció que mereix, encara que juga un paper molt important en el benestar de l'animal. Està descrit en la bibliografia que existeixen algunes conductes que són imprescindibles per sí mateixes. És a dir, un animal, encara que tingui l'aliment disponible, podria tenir la necessitat de realitzar algunes de les conductes alimentàries que realitzaria en llibertat per a procurar-se l'aliment. Per exemple, les gallines necessiten picotejar el terra i els garrins necessiten barrigar per buscar menjar, encara que tinguin aliment a lliure disposició i les seves necessitats nutricionals cobertes. Quan les gallines es mantenen en terres de reixa i els garrins en terres de ciment sense cap substrat, aquella energia destinada a les conductes de picotejar el terra i de barrigar respectivament es redirigeix cap a altres activitats, sovint indesitjables, com picar la companyera de gàbia, o mossegar la cua del reste de la ventrada. En captivitat, moltes de les manifestacions comportamentals qualificades com no desitjades, com estereotípies, agressió, i automutilació, entre altres, és probable que en molts casos es tracti de conductes redirigides (no únicament relacionades amb l'alimentació), que denoten malestar animal. Per satisfer els requeriments no nutritius relacionats amb l'alimentació, és imprescindible conèixer totes les pautes comportamentals que realitza l'animal abans, durant i després d'ingerir l'aliment. Moltes vegades aquests aspectes es contemplen en programes d'enriquiment ambiental, però idealment, la dieta de l'animal hauria de tenir-los en compte tambié. Molts estudis descriuen els beneficis que aporten els programes d'enriquiment destinats a erradicar o almenys disminuïr les conductes no desitjades, i a estimular les conductes naturals. Per tant, encara que un animal consumeixi una dieta equilibrada d'acord amb els seus requeriments nutritius, si aquesta no cobreix els requeriments no nutritius, segurament l'animal desenvoluparà trastorns i/o malalties.
		Una dieta tova pot tenir conseqüències fatals en la salut bucal d'un felí.
		Cistella amb palla per amagar part de la dieta i estimular la conducta de búsqueda d'aliment
		La presa viva estimula enormement totes les conductes alimentàries en els faunívors
		Proporcionar goma aràbiga a les espècies de callitrícids adequades pot estimular certes conductes naturals